Aquests joves ferms i plens d’alegria de les hores de calma, dels anys de pau, varen haver de deixar les llars, el pla i la serra, les il·lusions més cares, la terra esponjada sota el treball quotidià, l’obra a mig fer que esperava l’esforç constant per a coronar-se. Aquella joventut catalana va deixar les blavors de la mar, els perfums del Montseny, la dolcesa del Vallès i travessà la terra de l’Aragó fins enfrontar-se amb el militarisme dreçat en armes contra Catalunya, contra la República, contra la Llibertat, contra la joventut; contra tot el que representés progrés i millorament. La Humanitat, 6 de febrer de 1938